Com les tractaments de superfície milloren la durabilitat de les braçalets de rellotge

Una brancel·la suporta constantment abrasions, suor i exposició ambiental. L'acer inoxidable com l'316L és popular per una bona raó: resisteix la corrosió, es mecanitza de manera previsible i accepta bé els tractaments de superfície. Però la seva duresa superficial és limitada. El contacte diari amb les vores de la taula, la roba i els draps de neteja pot provocar ratllades fines que, amb el temps, fan perdre brillantor al acabat.

Per a un rellotge de gamma alta, aquesta pèrdua de brillantor és important. Canvia la percepció visual de la brancel·la i pot afectar la valoració del rellotge al llarg del temps. El tractament de superfície és la capa que determina si la brancel·la conserva la seva aparença o mostra senyals d’ús durant el primer any.

Com els recobriments augmenten la duresa superficial

Recobriments durs com ara el PVD i el DLC modifiquen el comportament superficial del metall. El PVD, o deposició física en fase vapor, diposita una fina pel·lícula que pot augmentar la duresa superficial diverses vegades respecte a l'acer inoxidable no tractat. El DLC, o carboni de tipus diamant, va més enllà en combinar la duresa semblant a la del diamant amb la lubricitat semblant a la del grafit, raó per la qual sovint s'especifica per a braçalets d'alt ús.

Tots dos processos es uneixen al nivell atòmic, en lloc de quedar només sobre la superfície com la galvanoplàstia tradicional. Aquesta unió és el que impedeix que el recobriment s'esquileixi o desprèngui durant l'ús normal. Un recobriment aplicat correctament no només sembla durador: canvia la manera com el braçalet respon a la fricció.

El contrapunt és la sensibilitat del procés. Un recobriment aplicat sobre una superfície mal preparada pot semblar perfecte al principi, però presentar problemes més endavant. El tractament previ —incloent-hi el bruixat, la politura o l'electropolitja— determina fins a quin punt la pel·lícula s’adhereix i quant de temps roman intacta.

Per què la passivació i l'electropolitja són importants sota la superfície

Els recobriments protegeixen l'exterior. La defensa contra la corrosió comença per sota.

L'electropoliment és un procés electroquímic que elimina una fina capa de metall de la superfície. A diferència del politat mecànic, aquest procés actua sobre les prominències superficials, eliminant les escletxes, les depressions i els contaminants incrustats que podrien esdevenir llocs d'inici de la corrosió. Durant el pas del corrent, els àtoms de ferro es dissolen preferentment, deixant una superfície enriquida en crom.

A continuació, es fa la passivació. Un tractament amb àcid cítric o àcid nítric elimina el ferro lliure residual i ajuda a reformar la capa passiva d'òxid de crom. El resultat és una barrera d'òxid més densa i uniforme que la d'una superfície no tractada. En entorns rics en clorurs, com l'aire costaner o la suor, aquesta barrera és la que frena la corrosió per picades.

Per una braçaleta exposada a la sal, als àcids de la pell i a la fricció constant, la combinació d'electropoliment i passivació allarga el període abans que aparegui una corrosió visible. No és un escut permanent. És un retard que assegura anys d'estabilitat estètica.

Desgast en condicions reals i el que mostra

Els valors de duresa són importants, però el comportament en condicions reals ho és encara més. Una braçaleta amb un revestiment aplicat correctament tendeix a mantenir el seu color i brillantor originals durant més temps davant la fricció amb la roba, l’exposició a la sal i el contacte amb àcids lleus. La diferència visible apareix primer als cantons i zones de major contacte, que són precisament les zones on una superfície sense tractament comença a mostrar desgast abans.

Per això, el cost inicial més elevat del tractament superficial sovint es recupera gràcies a menys reclamacions sobre l’aspecte. Una braçaleta que conserva el seu acabat redueix els problemes postvenda i protegeix la qualitat percebuda del rellotge. El guany no és il·limitat. Els revestiments es desgasten als cantons, i qualsevol superfície acabarà mostrant signes d’ús. L’objectiu realista és ralentir la degradació visible i assegurar que el patró de desgast sigui uniforme.

Un error habitual consisteix a considerar el recobriment com un substitut d’un bon material base o d’un bon control del procés. No ho és. Un recobriment aplicat sobre un substrat mal acabat fallarà més ràpidament que un recobriment aplicat sobre un substrat ben preparat, fins i tot quan el gruix del recobriment sigui el mateix.

Un cas de camp on el tractament previ va decidir el resultat

Una marca va encarregar un lot d’elements de braçalet revestits amb DLC. Les primeres mostres semblaven resistents i es va iniciar la producció. Unes setmanes després de l’embarcament, van arribar informes segons els quals alguns elements presentaven emborronament i desgast als cantells abans del previst.

La investigació va concloure que el procés de recobriment en si era correcte. El problema residia en la preparació del substrat. Alguns elements havien estat polits amb un perfil superficial lleugerament diferent abans de l’aplicació del recobriment, i aquest s’havia adherit menys uniformement a aquelles superfícies. La diferència era imperceptible en la fase de mostres i només va aparèixer després del desgast.

La solució va requerir estretar l’especificació del tractament previ, afegir una comprovació del perfil superficial abans de revestir i fer una prova funcional d’abrasió sobre mostres revestides. El revestiment es va mantenir igual. El procés que l’envolta va canviar.

Aquest patró és habitual. El revestiment rep l’atenció. Es passen per alt els passos de preparació que determinen el seu rendiment.

Què especificar abans de comprometre’s amb un tractament superficial

Les especificacions del tractament superficial han d’estar al fitxer del projecte abans de la fabricació d’eines i de la programació de la producció.

1. Tipus de revestiment i color objectiu, amb una mostra física de referència.

2. Passos de preparació superficial i el perfil superficial que han de produir.

3. Mètode de prova d’adherència i criteris d’acceptació.

4. Mètode de prova de ratllades i d’abrasió aplicat a peces revestides.

5. Mètode de prova de corrosió per a superfícies passivades i revestides.

6. Criteris d’inspecció i nivell AQL per a l’aspecte.

Provar mostres recobertes en condicions d’ús realistes és l’etapa que es salta més sovint. L’aspecte de la mostra sota llum neta no prediu com es comportarà un recobriment després de setmanes de contacte amb la roba, la suor i les superfícies de les taules.

La durabilitat de la brancada depèn de com s’ajustin, des del primer dibuix, el material base, la preparació de la superfície, la tria del recobriment i els criteris d’inspecció. Burriva, abreujament de Baoruihua (Dongguan) Precision Technology Co., Ltd., es centra en components OEM per a rellotges des de la seva planta de producció a Dongguan, amb capacitats internes per a esferes, caixes, brancades i tancaments. La producció de brancades combina fresat CNC, estampació, politura automàtica i inspecció dimensional, així com revisió de l’acabat superficial i comprovacions funcionals de les brancades muntades. Per parlar sobre les especificacions del tractament superficial de les brancades, els requisits de proves i els criteris d’aprovació, poseu-vos en contacte amb Burriva.