Com la selecció de la fibla de l’ull afecta la satisfacció del client

Per què la fibla és l’última en ser notada però la primera en ser criticada

La fibla del rellotge és el primer component que una mà toca quan es posa un rellotge i la primera cosa que falla quan passa alguna cosa. Tanmateix, durant l’especificació, queda relegada darrere de la caixa, la esfera i la brancada. Una fibla que sembla correcta en un catàleg però comença a comportar-se malament després de diversos mesos d’ús diari es converteix en una font de frustració.

En els projectes de rellotges OEM, la fibla sol ser el component menys costós de la llista de materials. També és un dels més difícils d’aconseguir de forma coherent. Una fibla de tipus tang o una fibla de tipus plegable implica diverses parts mòbils: la barra de ressort, la llengüeta de tancament, la frontissa i el ressort. Qualsevol lleu desviació dimensional en qualsevol d’aquestes parts canvia la sensació d’ús. Si és una mica massa fluixa, la fibla dona sensació de poc qualitat. Si és una mica massa ajustada, esdevé difícil d’obrir. Un rellotge que s’ajusta sense esforç es percep com un producte ben fabricat. En canvi, una fibla que mossega o es tanca inesperadament queda gravada a la memòria com una peça defectuosa.

Els tipus de tancaments i què demana cadascun a la producció

Els tancaments de tipus tang són els més senzills: una placa, una llengüeta i una barra elàstica. L’avantatge és la facilitat d’ús i reparació. La limitació és el desgast. Una placa estampada que es fatiga o un forat de la llengüeta que s’ovala amb el temps deixarà de mantenir la posició. El risc de producció rau en la consistència de l’estampació i l’acabat dels cantons.

Els tancaments de desplegament ofereixen una vida útil més llarga i un plegat més net, però ho paguen amb les toleràncies. El mecanisme de frontissa exigeix una estampació i conformació constants perquè el plegat quedi exactament on ha de ser. Un mode habitual de fallada és la sensació asimètrica, on un costat del tancament s’obre més fàcilment que l’altre. Això sol indicar un desalineament de la matriu de conformació, no un defecte de disseny.

Els tancaments de papallona ocupen una posició intermig: són més senzills d’operar, més nets en l’aspecte i més exigents en les toleràncies. L’engranatge de la barra elàstica i la simetria de les dues fulles de tancament determinen si el tancament es tanca amb un clic satisfactori.

Tensió del ressort, encaix de la tanca i la sensació que ven

La tensió del ressort és el factor més directe que l’usuari perceb en una fibla de rellotge. Si és massa feble, la fibla sembla fràgil; si és massa forta, obrir-la esdevé una tasca difícil, especialment amb les mans fredes. Ambdós extrems afecten la satisfacció del client, però de maneres diferents.

El problema rau en què la tensió del ressort no és una especificació visible. Durant el disseny, se li presta menys atenció del que mereix. Quan arriben les mostres, la conversa esdevé subjectiva: un revisor diu que és massa rígida, un altre que és acceptable.

L’encaix de la tanca és un altre punt on es troben l’objectiu i el subjectiu. El clic que fa la tanca és la confirmació per a l’usuari que la fibla està tancada. Si el so no és adequat o cal prémer-la dues vegades perquè s’encaixi bé, la confiança en el producte disminueix.

Un cas anònim va implicar una sèrie de tancaments de desplegament que, inicialment, es van sentir correctes en el primer ús, però que van començar a obrir-se sols al cap de diverses setmanes. La causa arrel es va rastrejar fins a la dimensió de la butxaca del ressort, que havia derivat progressivament al llarg de diverses sèries d’estampació, en lloc de fallar en un sol lot. El tancament encara estava dins de les toleràncies del plànol. No ho estava, però, la precàrrega del ressort dins de la butxaca. Aquest problema no va aparèixer en cap inspecció individual; només es va detectar en la tendència entre lots.

Controls de QC que detecten problemes amb els tancaments abans de l’embarcament

Detectar tots els defectes a l’inspecció final de sortida significa que el mode de fallada ja ha superat les fases de galvanització i envasat, i que el cost de correcció ja ha pujat.

1. Entrant : diàmetre del fil del ressort, gruix de la placa en la peça bruta del tancament i estat del material de la barra del ressort.

2. Durant el procés : dimensions de la butxaca del ressort, geometria d’engranatge de la llengüeta de bloqueig i paral·lelisme de la frontissa. Les verificacions de la primera i de l’última peça en operacions susceptibles de desgast són més importants que una única mostra intermig de la sèrie.

3. Sortida : força d'obertura i tancament, coherència del clic del pestell, acabat de superfície i revisió del registre del lot respecte al pla d'inspecció.

L'inspecció que detecta un problema i la que el passa sovint difereixen en funció de la posició dins de la seqüència. La comprovació de la força d'obertura després del plaquemat no pot indicar res útil sobre l'estat de la molla durant l'estampació. Si apareix un problema amb la força d'obertura, cal fer arribar la senyal fins a l'operació d'estampació. Els proveïdors que segueixen aquesta connexió són els que tenen un control real sobre la qualitat dels fermalls.

Materials i acabats que resisteixen l'ús diari

l'acer inoxidable 316L és l'estàndard per als fermalls de rellotge: resisteix la corrosió, admet polit, i manté un preu assequible. La tria del material es complica quan el fermall ha de coincidir en color o textura amb una col·lecció sencera. Les opcions van des de l'acer brunyit fins a l'acer polit com un mirall, passant per l'acer revestit amb PVD i el titani.

Les fibles d'acer revestides amb PVD tenen bona aparença a les fotos, però causen problemes quan el gruix del revestiment varia o quan el substrat té defectes de superfície. Un revestiment massa fi pot desgastar-se on entra en contacte amb la suor. Si el substrat té fosses o ratllades, el revestiment amplifica el defecte en lloc d'amagar-lo.

Les fibles d'acer brunyit són més perdonadores, però cal mantenir una consistència en la direcció del brunyit, la grandària del gra i la cobertura. Una línia de brunyit que corri de manera irregular o que es difumini cap a una àrea polita es percep com una peça mig acabada.

Les fibles de titani exigeixen més de la maquinària. El titani condueix malament la calor, de manera que aquesta s’acumula a la vora de tall i redueix la vida útil de les eines. A més, el titani té un mòdul inferior al de l’acer, de manera que un disseny ajustat per a una molla d’acer no proporcionarà la mateixa força d’obertura amb una molla de titani, llevat que s’ajusti l’especificació.

Quin és el cost real de la selecció de la fibla durant la vida útil del producte

Al nivell de la unitat, la fibla és sovint la peça més econòmica del rellotge. Al nivell del cicle de vida del producte, aquesta perspectiva pot ser enganyosa. Una fibla que permet estalviar diners inicialment però que falla abans del previst suposa costos addicionals en devolucions, substitucions i pèrdua de confiança en la marca.

Hi ha dos punts de pressió sobre el cost en la selecció de la fibla: la qualitat del material i la qualitat de les toleràncies. Reduir la qualitat del material suposa un petit estalvi en la factura, però pot comprometre la resistència a la corrosió. Relaxar les toleràncies també suposa un petit estalvi, però pot comprometre la consistència. La qüestió és si el cost es manifesta ara o més endavant.

La resposta adequada depèn de com es posiciona el rellotge i de quant de temps s’espera que romangui en servei. Estretir les toleràncies de la butxaca de la molla o de l’engranatge del pestell normalment té un impacte reduït sobre el cost per unitat, però un efecte més gran sobre la satisfacció del client al llarg del temps.

Les comandes de petit volum no es tracten de manera diferent de les grans pel que fa als estàndards de qualitat. On sí que difereixen les comandes petites és en el preu per unitat, perquè els costos fixos, com la preparació d’eines, la preparació de fixacions i la planificació de les inspeccions, es reparteixen entre menys peces. Aquest gradient de preus és una conseqüència normal de l’assignació de costos fixos, no un senyal que els lots més petits rebin menys atenció.

Per a projectes on la selecció de tancaments ha de trobar un equilibri entre la sensació, la coherència del acabat i el control de la producció, treballar amb un proveïdor que estructuri el seu control de qualitat (QC) entorn d’aquests factors redueix el risc de sorpreses tardanes. Burriva, abreujatura de Baoruihua (Dongguan) Precision Technology Co., Ltd., opera una instal·lació especialitzada en components amb més de 20.000 metres quadrats d’espai útil, que abasta mecanitzat multieixial, fresat CNC, estampació, polit per automatització i inspecció dimensional en les fases d’entrada, en curs i sortida. Els fluxos de treball estan segregats per projecte, i l’accés als fitxers CAD es controla segons la funció laboral. Els equips que treballen amb les especificacions dels tancaments poden discutir lliurement les seves necessitats.