Com avaluar la capacitat de producció d’un fabricant de cadraners

La capacitat no és el mateix que una llista de màquines

Una visita a un proveïdor acostuma a acabar amb una carpeta de fotos d’equipaments i una xifra de producció mensual. Aquestes dues coses semblen reflectir la capacitat, però només en són el punt de partida. Un fabricant de cadranes de rellotge pot tenir les màquines adequades i, malgrat això, tenir dificultats per complir una data d’entrega, perquè la capacitat depèn de com treballen conjuntament l’equipament, les persones i el control del procés. Una llista de màquines indica què és possible teòricament, però no diu què passa un dimarts normal quan una cabina de recobriment està aturada i arriba un comandament urgent.

La manera pràctica d’avaluar la capacitat de producció de marcadors és separar la capacitat nominal de la capacitat demostrada. La capacitat nominal és el que l’equipament pot fer en condicions ideals. La capacitat demostrada és el que l’taller envia realment, al nivell de qualitat que exigeix la marca, en una gamma normal de comandes. La diferència entre les dues és on es troben la majoria de problemes d’entrega, i aquesta diferència sol ser causada per estrangulaments, temps de canvi de configuració i rendiment, no pas pels mateixos equips.

L’estrangulament determina la sortida real

Cada línia de producció de esferes té un pas que limita tot el flux. En el treball d’esferes, el coll d’ampolla sovint es troba en l’aplicació de revestiments o en la serigrafia, més que no pas en la mecanització, perquè aquests passos tenen temps de cicle més llargs i requisits ambientals més estrictes. Una fàbrica pot mecanitzar les peces en blanc ràpidament i, malgrat això, quedar limitada per una única cabina de lacat o per una petita cel·la de serigrafia. Quan una marca pregunta sobre la capacitat, la pregunta útil no és quants torns de CNC estan en funcionament, sinó quin pas marca el ritme i quina quantitat de reserva hi ha al seu voltant.

Un exemple desensibilitzat d’una avaluació de proveïdor: una marca va visitar un taller de fresat amb una planta d’usinatge impressionant i una àrea de revestiment modesta. La capacitat d’usinatge semblava més que suficient per a la previsió. L’àrea de revestiment tenia dues cabines, i una d’elles solia reservar-se per a una família de acabats diferent. En la pràctica, la sortida real del taller estava limitada per les hores de revestiment, no per les d’usinatge. Una marca que hagués avaluat la capacitat només pel nombre de màquines hauria sobreestimat el que el taller podria lliurar en un mes de pic. En canvi, una marca que hagués preguntat per les hores disponibles de cabina i pel temps de canvi entre famílies d’acabats hauria identificat el límit real.

El temps de canvi limita silenciosament els comandes petites i mixtes

La producció de botons sovint implica diverses variants d’acabat i color en un sol comandament. Cada variant pot necessitar una llacatura diferent, una configuració distinta de galvanització o una planxa diferent per a la impressió per tampó. El temps de canvi entre variants representa un cost real de capacitat i afecta més els comandaments petits i mixtos que les sèries grans amb una sola variant. Un taller amb canvis ràpids pot gestionar un comandament mixt sense perdre gaire productivitat. Un taller amb canvis lents o bé allarga el termini d’entrega o bé executa les variants de forma menys eficient.

La taula no és una fitxa de puntuació. Mostra per què les preguntes sobre la capacitat haurien de centrar-se en la distància entre la teoria i la pràctica. Una botiga que respon honestament a les cinc columnes és més fàcil de planificar que una altra que només parla del nombre de màquines.

El rendiment canvia la capacitat més del que la majoria de marques esperen

Un dial que no supera la inspecció no compta per a la capacitat enviada, independentment de la velocitat amb què s’ha fabricat. El rendiment és, per tant, una variable de capacitat, no només una variable de qualitat. Una botiga amb una taxa d’aprovaçió elevada pot enviar-ne més amb les mateixes hores de màquina que una altra que dedica temps a la refecció. El número rellevant no és el rendiment objectiu indicat en una diapositiva, sinó el rendiment real després de la refecció i les deixalles, mesurat en lots recents.

Els problemes de rendiment en el treball amb esferes sovint es concentren al voltant del revestiment i la impressió, perquè aquests passos són sensibles a l’entorn i a la preparació de la superfície. Un petit problema de pols a una cabina de llacat pot reduir el rendiment d’un lot sencer. Una desviació en el registre de la impressió per tampó pot obligar a repetir part d’una tirada. En avaluar la capacitat, ajuda preguntar-se com es fa el seguiment del rendiment i què van ser realment les darreres entregues de lots, en lloc de què està dissenyat per assolir el procés.

L’assignació de personal i la cobertura de competències determinen si la capacitat es manté

Els plans de capacitat sovint parteixen de la suposició que l’equip és el mateix cada setmana. En la pràctica, la capacitat depèn de la cobertura de competències als passos clau. El revestiment, la coincidència de colors i la configuració de la impressió per tampó són tasques que requereixen moltes competències, i un taller que depèn d’una sola persona per a un pas crític té un risc de capacitat que no apareix en una llista de màquines. Un taller amb personal format en diverses àrees pot mantenir la producció durant festius i absències. Un taller sense aquesta formació pot perdre capacitat sobtadament.

La pregunta útil no és el nombre de persones. És qui cobreix cada pas crític quan la persona habitual no hi és, i amb quina freqüència ha passat això durant l’últim any. Un especialista en fabricació que segueix aquests estàndards sol tenir una resposta clara, perquè la cobertura d’habilitats forma part de com l’oficina planifica la seva programació.

Auditar la capacitat sense sobreestimar-la

Una auditoria de capacitat hauria de ser una conversa basada en proves, no una llista de comprovació d’equipaments. Demanar registres recents de lots, registres de canvis d’equipament i dades de rendiment ofereix una imatge més clara que fer una visita a la planta. L’auditoria també hauria de distingir allò que l’oficina controla d’allò que externalitza. Una oficina d’ajust que controla la mecanització, el revestiment i la impressió té un perfil de capacitat diferent d’una altra que externalitza el revestiment i només controla la mecanització i el muntatge dels components del quadrat.

Els lots petits i grans s’han d’avaluar segons el mateix estàndard de qualitat, encara que els lots petits tinguin un preu unitari més elevat perquè els costos de preparació i canvi de configuració es reparteixen entre menys peces. Això és un gradient de preus, no una limitació de capacitat. Un taller que tracta un lot petit amb la mateixa disciplina de procés que un lot gran sol ser el soci més segur per a una marca amb mides de comanda mixtes.

Burriva treballa al nivell de components en esferes, caixes, brancals i tancaments. En projectes d’esferes, la producció d’esferes abasta el mecanitzat de suports, la texturització, la galvanoplàstia, l’aplicació de llac, la impressió per tampó, la inspecció dimensional i diverses rondes d’inspecció en les fases d’entrada, en procés i sortida, amb un taller net i estable que recolza els processos de revestiment. Els fluxos de treball estan segregats i el control d’accés als fitxers CAD manté els dissenys separats segons la funció laboral. Les marques que avaluen la capacitat de producció d’esferes poden posar-se en contacte amb l’equip per discutir les especificacions d’esferes, els perfils de comanda i els punts d’inspecció rellevants per a les seves exigències de acabat i color.